Oddments – Gael del Río + Luca Bani

Oddments és un projecte fotogràfic involuntari. Reflexiona sobre les restes del discurs, sobre l’excedent dels processos que tenen lloc a la cambra fosca, sobre allò que queda oblidat com en un quadern de notes visuals apressades. Parla de la manera com els fragments fotogràfics (proves a les quals no se sol donar més importància que la processual) contenen decisions espontànies reveladores d’una participació del subconscient, d’una intenció subjacent. Així, el projecte parteix de la constatació per part de Gael del Río i Luca Bani que en totes les imatges es condensen relats involuntaris que, d’entrada, ells mateixos desconeixen. Els secrets de cada escena es desvelen de manera gradual amb cada gest de manipulació de la imatge. Davant de l’ampliadora, fan tires de prova a patir d’un negatiu: això comporta un reenquadrament. Prenen notes en aquestes tires de prova: això les resignifica. Les guarden sense donar-los una finalitat explícita: això les llança a l’oblit. S’amunteguen, sense ordre, en una bossa: això les incita a un diàleg inaudible. En aquest punt escapen de les seves mans i les seves intencions. El temps fa el seu paper.

Un dia, el plàstic de la bossa ha envellit. A dins, les imatges han pres un sentit diferent, per acumulació, per convivència, per combinació: revelen un sentit inquietant d’unitat entre si malgrat que han sorgit de la mirada de dues persones i de llocs, moments i projectes diversos. Oddments neix, en realitat, en el moment en què les recuperen, les exhumen i les imatges els criden a construir la seva història des del fragment, a crear, des del que és aparentment disfuncional (com un puzle amb peces de diverses mides), una cosa semblant a un cos nou a partir de membres de diversos subjectes. Arquitectures, cossos, objectes i paisatges ja no s’aguanten per si sols, són làbils i han deixat de participar de la seva naturalesa inicial: el canvi d’escala les ha homologades, les ha agermanades. El plec és una junta, el pit una duna, la pell una sima, la corba un meandre. Tot el que és prosaic es torna sublim… i viceversa: les puntes inassolibles d’un cim nevat, una roca coronada de guano.

Aquests papers de prova han nascut per estar incomplets, asimètrics com els números senars (odds); però en algun moment s’han completat en la trobada amb altres, diferents, aliens: els seus parells. Això té un correlat humà: Oddments és el resultat de la conjunció de dues persones, de dues mirades que sembla que es complementen fins que es tornen indistingibles.

Oddments són romanents, retalls, eliminacions substantivades en una cosa superior. La impedimenta que acompanya Gael del Río i Luca Bani quan decideixen indultar uns papers del seu destí a les escombraries per convertir-los en reflexió sobre la seva activitat com a fotògrafs. Abandonament al que passa fora del seu abast. La possibilitat d’una pregunta: quin discurs emergeix de les restes del discurs?