Fake Comunión – Pascual + Vincent + Águeda

“…muchas cosas no tienen arreglo, pero otras muchas sí; otras muchas sí tienen arreglo.”

Águeda Martínez Rojo – Artista conceptual

SINOPSIS

Si la memòria està amenaçada per l’oblit, parlar de fotografies és parlar d’un tresor. Així ho entenien la protagonista d’aquesta història, Àgueda, i la majoria de dones convertides en hereves de la memòria com a “hacedoras” d’imatges.

Després de la pèrdua accidental de les fotos del dia de la primera comunió del seu fill Pascual, i sabent el significat important de la fotografia en la construcció de la memòria familiar, Àgueda va preparar una performance per celebrar una comunió “fake”. Així és com neix aquest treball que combina la fotografia vernacular amb la narració audiovisual, construint un arxiu d’imatges autorrepresentat en aquesta performance orquestrada per una mare el 1986 per preservar el record d’un dels esdeveniments crucials en la història familiar.

En aquest procés de reconstrucció de la memòria personal que evoquen les imatges, les fotografies fetitxe que van sorgir d’aquest acte performàntic adquireixen una força simbòlica i testimonial. Aquí l’àlbum familiar no deixa de ser una autobiografia que s’inventa a si mateixa, que revisteix un curiós sentit de l’aparent absurd, d’una sèrie de rols creats, d’un cert ritual, i és la càmera l’encarregada de capturar els gestos i moviments amb què ens autorrepresentem, perquè la fotografia té la capacitat de construir memòria, generar emocions i afectes provocats, bé com a espectadors o bé com a protagonistes.

Fake Comunión és el primer capítol d’una tetralogia anomenada La mujer invisible, que ens submergeix en la poderosa narrativa visual d’una dona, la creativitat de la qual és tant una eina d’expressió com un refugi. Més que un relat sobre una dona, La mujer invisible és una oda a la capacitat humana de transformar l’adversitat en art i de trobar bellesa en els terrenys més difícils. És una celebració de la vida en la seva màxima expressió i un homenatge a innombrables dones que, des de les ombres de la història, van trobar en l’art una forma de resistència i sanació. Perquè les imatges calmen, cauteritzen ferides, donen forma al buit, el nomenen, el fan visible, el fan existir.

BIOGRAFIA

Pascual + Vincent és el pseudònim sota el qual la parella de fotògrafs conformada per Vicente Sáez (1976) i Pascual Martínez (1977) treballen des de 2013, quan van decidir unir els seus coneixements i formació en Fotografia Artística, Arquitectura Tècnica i Història de l’Art, buscant interessos comuns: la lluita contra els prejudicis i el desenvolupament continu del mitjà fotogràfic.

Fruit d’aquesta unió neixen The Tree of Life is Eternally Green i The Saxons of Transylvania, primera i segona part de la trilogia que des de 2014 estan desenvolupant a Romania, publicades en format fotollibre per l’editorial anglesa Overlapse el 2018 i el 2019 respectivament.

Els seus treballs han estat reconeguts amb múltiples premis nacionals i internacionals, incloent el Primer Premi del Concurs EAC 2023, el Premi Rendibú de Fotografia 2020, el Premi ArtsLibris de la Fundació Banco Sabadell 2018, nominats al Unveil’d Photobook Award 2018, premiats amb el HP Inkspiration Award of Excellence 2018 i el Solutions For Paper Award 2018 al Regne Unit. I la seva obra forma part de col·leccions importants com MoMA Library (EE.UU.), Tate Modern Library & Archives (UK), Yale University Library (EE.UU.) o l’École Nationale Supérieure de la Photographie d’Arlès (França).

Àgueda Martínez Rojo (1938) és una artista la creativitat de la qual es manifesta com una eina d’expressió i un refugi personal. La seva incursió al món de l’art va començar el 2015 en col·laboració amb Pascual + Vincent, marcant l’inici d’una trajectòria que ha deixat una empremta distintiva a l’escena artística contemporània.

Un dels seus primers treballs notables, Fake Comunión, s’inicia el 1986 i es presenta com el registre d’una performance, on fusiona la seva experiència personal amb una expressió artística que transcendeix l’individual i es converteix en un mitjà per explorar la memòria i la identitat. El seu art es converteix en un testimoni visual i conceptual de la resistència femenina, oferint una narrativa que transcendeix el temps i ressona amb l’experiència compartida de dones que han custodiat, resistit i sostingut, sense que ningú les subjecti.